En un  habitatge existent dels anys 70, la propietat necessita ampliar la superfície amb un nou programa amb 3 dormitoris, sales d’estar i estudi, i dos banys. El projecte consisteix en la substitució del sotacoberta per una planta habitable, respectant l’alçada máxima existent. Es substitueix la coberta existent, de pissarra, a 4 aigües, per una nova construcció lleugera, amb estructura d’entramat lleuger de fusta, que suporta una coberta que, tot i seguir les directrius de la geometria de l’anterior, va generant espais habitables mitjançant diferents pendents. Aquest nou cos s’obre al sud, on té més alçada i apareixen unes terrasses per gaudir de les vistes i l’assolellament.

L’envolvent de l’ampliació es resol amb un sol material, el zinc, que cobreix tots els plans del nou cos, tant façanes com cobertes, donant una continuïtat a tot el conjunt, contrastant-lo amb les plantes inferiors, on no s’intervé, i recordant la pissarra a nivell cromàtic, que és el material de la coberta existent abans de l’ampliació.

Una sèrie de murs de càrrega perpendiculars a les façanes ordenen el programa, situant als extrems de la planta els dormitoris, i a les crujies centrals les zones d’estar, estudi i l’accés des de la planta inferior.